No us heu demanat mai quin va ser el llibre que us va obrir les portes a la literatura? Jo ho recordo molt bé. Acabava de fer quinze anys i estava passant el dia 24 de juny a casa meva una mica refredada. La nit anterior havíem passat la revetlla de Sant Joan a casa d'un amic meu on hi havia una piscina i ens vam estar banyant. Evidentment vaig agafar un refredat d'0aquells d'estiu que em va durar força setmanes. Aquell memorable dia 24 em vaig llevar tard perquè me n'havia anat a dormir tard i em vaig despertar amb el cap enterbolit. No m'entengueu malament, no era ressaca (tenia quinze anys de llavors!) sinó una galipàndria que maldava per fer-se evident.
Així que vaig optar per quedar-me al llit. Estava de vacances (tot i que tenia les matemàtiques de 1r de BUP pel setembre) i com que no sabia què fer em vaig començar a llegir el darrer llibre que m'havia regalat el meu pare per Sant Jordi aquell any 1994.
El llibre en qüestió era Esmorzar a Tiffany's de Truman Capote en una edició de Columna Jove a la portada de la qual apareixia la imatge canònica d'Audrey Hepburn vestida de vellut negre i amb un collaret de perles. (Suposo que és per aquest motiu que el meu pare em va comprar el llibre. Dubto molt que sabés qui era Truman Capote.)
Així que vaig optar per quedar-me al llit. Estava de vacances (tot i que tenia les matemàtiques de 1r de BUP pel setembre) i com que no sabia què fer em vaig començar a llegir el darrer llibre que m'havia regalat el meu pare per Sant Jordi aquell any 1994.
El llibre en qüestió era Esmorzar a Tiffany's de Truman Capote en una edició de Columna Jove a la portada de la qual apareixia la imatge canònica d'Audrey Hepburn vestida de vellut negre i amb un collaret de perles. (Suposo que és per aquest motiu que el meu pare em va comprar el llibre. Dubto molt que sabés qui era Truman Capote.)
A partir de llavors ha estat un no parar. Recordo amb molta tendresa aquell llibre tot i que no és ni de lluny un dels meu preferits. He trigat més de deu anys en tornar a llegir un altre llibre de Capote, en aquest cas Música per camaleons traduït per Quim Monzó i publicat per Quaderns Crema. Conté un conte magistral “Taüts tallats a mà”, a banda d'una altre en què apareix una de les meves escriptores de capçalera: Willa Cather.
Des de llavors han seguit moltes lectures i lectures sobre lectures, però cap té el gust especial d’aquesta primera per allò de tast iniciàtic.
1 comentari:
Doncs ara m'has fet pensar en quin va ser el llibre que em va despertar a un món diferent: Los vagabundos del Dharma (el títol de la posterior traducció catalana, "Els pòtols místics", sempre m'ha semblat massa grotesc), de Jack Kerouac. Me'l va passar el meu cosí, quatre anys més gran que jo (El meu cosí, per cert, em va iniciar en gaire bé tot: l'art, la música, la literatura, els porros...). Jo en devia tenir quinze o setze, i aquest llibre va ser la bomba, em va fer esclatar, literalment, el cervell.
Encara conservo l'exemplar, d'Ed. Losada, any 1969, amb les cobertes enganxades amb cel.lo. Havia llegit Verne, Poe, Hesse... però això era diferent. No era ficció. Gaire bé no era ni tan sols literatura: era simplement un indici de que hi havia altres maneres de viure la vida. Mancat d'una autèntica vida emocional (adol.lescent tímid i poruc), Los vagabundos del Dharma va ser la meva experiència iniciàtica, el meu Big Bang.
Algún dia hauré de dibuixar un homenatge Bardinià a en Kerouac. Tot el que faig va nèixer allà.
Publica un comentari a l'entrada