dimarts, 27 de març del 2007

Un gènere maltractat

Darrerament el còmic, a través del subgènere de la novel·la gràfica, ha trobat un lloc en els suplements literaris dels principals diaris espanyols. Ja era hora que això passés. Aquest fet però, no ha estat possible fins que les editorials no han imitat el format habitual de les novel·les. Les obres de qualitat sempre hi han estat.
Aquesta aparició comportarà un augment de les vendes? Si ho tenim en compte a partir del criteri de visibilitat, probablement sí però a llarg termini. És evident que hi ha tota una borsa de lectors de novel·les que desconeixen l'existència d'aquest tipus d'obres i que s'hi poden sentir atrets. Potser ara sols cal que el doctor Gregory House surti amb una novel·la gràfica a les mans.
El còmic s'ha posat de moda? No. Fins que no se l'equipari amb igualtat de condicions i sobretot de qualitat amb la resta de gèneres literaris, l'aureola de subproducte cultural marginal que l'acompanya continuarà generant prejudicis entre els lectors potencials, que no són pocs.
Molts hem crescut llegint tebeos de l'escola Bruguera. Jo mateixa. Per què vam deixar de llegir còmics quan vam entrar en l'adolescència? Més o meys pel mateix que vam deixar de llegir llibres: hi havia altres alternatives d'oci. Tanmateix, hi ha gent que torna a la novel·la, però molts lectors de còmic és perden i la raó és altra vegada el prejudici cultural. Es considera que el còmic és una lectura per a nens o frikis amb ulleres, cabell llardós i acné.
Avui s'ha publicat al BOE l'aprovació del Premi Nacional de Còmic. Esperem que aquest pas serveixi per a dignificar un gènere històricament maltractat.

1 comentari:

max ha dit...

Tens raó en tot el que dius, però a mi em preocupa una cosa. El fet de passar per ser un subproducte cultural marginal ens ha permés a molts autors de cómic practicar una experimentació d'allò més insolent. Si vencem el prejudici cultural i ens arribem a equiparar amb igualtat de condicions amb altres generes literaris... perdrem alguna cosa pel camí? Perdrem la insolència?
O potser passarem dels mil lectors pelats -que tenim ara molts autors de cómic- a mil més (que deu ser el nombre aproximat de lectors de literatura d'avantguarda en aquest pais espanyol
-ja no parlem de Catalònia, o Polònia o com es digui-)
Benvinguts siguin aquests lectors, si és que se n'arriben a assabentar, però tampoc no és com a per anar tirant coets, no?